tag:blogger.com,1999:blog-40871660876135295982024-02-07T08:52:25.667-08:00Actualidá de FurmientuFurmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.comBlogger320125tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-10262728494155206572021-02-22T01:11:00.001-08:002021-03-08T01:43:28.294-08:00ESTE BLOG DESAPARECE. NOS MUDAMOS: www.furmientu.com<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Nt_mA_jz1KXqjWA6gsY3v2EL-hj5F36PSO0-5oP0gMuYB617AupAB6mlyUkDMVLI6TbRZKw9PuKmYpzZ3HuLVFJkoosGbYRdK8kqLMQb_4zymmK6BsCPO5NQ3SSnM2kporfYI_MCt-KT/s1192/Captura+de+pantalla+2021-02-21+a+las+10.06.06.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="652" data-original-width="1192" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Nt_mA_jz1KXqjWA6gsY3v2EL-hj5F36PSO0-5oP0gMuYB617AupAB6mlyUkDMVLI6TbRZKw9PuKmYpzZ3HuLVFJkoosGbYRdK8kqLMQb_4zymmK6BsCPO5NQ3SSnM2kporfYI_MCt-KT/w400-h219/Captura+de+pantalla+2021-02-21+a+las+10.06.06.png" width="400" /></a></div><br />Después de varias semanas de trabajo y pruebas, y gracias al trabajo del diseñador Rodrigo Fernández, tenemos nueva web. Hemos tratado de mejorar la estética y ofrecer los contenidos de un modo más visible. Mantendremos la web antigua (www.furmientu.org) en funcionamiento, en tanto que seguimos trasvasando los contenidos de una a otra. Pero desde ahora mismo ya se puede navegar por la NUEVA WEB: <p></p><h2 style="text-align: center;"><a href="http://www.furmientu.com">www.furmientu.com</a></h2><p>Además, a partir de ahora todas las noticias y contenidos de actualidad se publicarán solamente en el nuevo blog:</p><h2 style="text-align: center;"><a href="https://furmientu.com/actualida">https://furmientu.com/actualida</a></h2><p>De todos modos, mantendremos un tiempo este blog antiguo como archivo de noticias y de actualidad de los últimos años. </p><p>Esperamos que os guste. </p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-26908033790133882862021-02-15T00:43:00.005-08:002021-02-15T01:06:31.354-08:00Palabra de la sumana: viéspora<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVyQbeJdHKGTBiNqCnAj1bt_wF13lfIYFEj7iVhUoj8BDhu1YGIHhBhqz0JvjljdLg96ahxWcasokDtmeu7Eff4u6aQ3po55bn7MqQ8n3u08s_k03qs-3Z6U-JfOSFOf0-NmgunGe5EvnM/s2048/Vie%25CC%2581spora.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVyQbeJdHKGTBiNqCnAj1bt_wF13lfIYFEj7iVhUoj8BDhu1YGIHhBhqz0JvjljdLg96ahxWcasokDtmeu7Eff4u6aQ3po55bn7MqQ8n3u08s_k03qs-3Z6U-JfOSFOf0-NmgunGe5EvnM/w400-h400/Vie%25CC%2581spora.png" width="400" /></a></div><br /><p>'Viéspora' ye la palabra escoyida esta sumana. Ye un nome equivalente al castellanu 'avispa', y úsase al menos nas comarcas zamoranas d'Aliste y Senabria. Tamién tenemos la variantes 'aviéspora' y 'aviéspura', onque en Sayagu ye más frecuente outra forma tamién asturllionesa: 'aviespa'. Drento del nuesu dominiu lingüísticu, n'outras provincias, atopamos nomes parecíos, cumo 'aviéspera', 'viespra', 'avispra', 'briespa' y muitos outros. Tamién esisten dalgunas palabras derivadas, cumo 'avispureiru' o 'avisporeiru', usadas pa chamar al llugar onde crían estos insectos, nuevamente n'Aliste y Senabria. </p><p>Los nomes de la fauna amuestran la gran riqueza y diversidá de las nuesas falas. Sicasí, estas palabras tradicionales pierden terrenu en favor de las formas castellanas, utilizadas na escuela, nos llibros y nos medios de comunicación. Nel añu 2014 las asociaciones <a href="http://www.furmientu.org" target="_blank">Furmientu</a>, <a href="https://elteixu.org" target="_blank">El Teixu</a> y <a href="https://faceira.org" target="_blank">Faceira</a> saconen un cartel con nomes tradicionales nas comarcas de Zamora y Llión de dalgunos animales. Veleiquí: </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju92KyCYYHa9t1O_5oYDPDcEKdCSrLQVbTBDgtIdeT7Mr3koicJwvpLEWAnRurulIYU_O6iYF0jM0rXOXlYLqBkidVMEcN45d53BlNlwo5U4BzRAWYdQ51LLkkCfOJmEYb3LQ6mm7fooOg/s800/lanuesafauna1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="554" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju92KyCYYHa9t1O_5oYDPDcEKdCSrLQVbTBDgtIdeT7Mr3koicJwvpLEWAnRurulIYU_O6iYF0jM0rXOXlYLqBkidVMEcN45d53BlNlwo5U4BzRAWYdQ51LLkkCfOJmEYb3LQ6mm7fooOg/w278-h400/lanuesafauna1.jpg" width="278" /></a></div><br /><p>Trátase d'una pequeiña muestra de dalgunos mamíferos y aves, pero la diversidá de nomes, cumo ye sabío, ye muito mayor. Nuna sociedá cada vé más sensible hacia'l padremoñu lingüísticu, aguardamos que materiales cumo esti puedan ser habituales nos centros educativos, culturales y espacios turísticos del oeste provincial, onde estas palabras aínda se sienten. </p><p> </p><p> </p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-38578769807177089372021-02-01T00:00:00.019-08:002021-02-03T09:03:42.024-08:00Palabra de la sumana: llamber<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQjBs-MVcgIN8OvGCeS5ijYzDpVItbDcmQFYisjU1OV4xAER_195Vzyt6Y0r_mComoVGC9FVXhjIlYtdMBWiDfjkH2EbxuPd2TXEDNCbJQLegELA-H1DZZv4s2pWguoqExBVx-Rn7K3K9W/s2048/Llamber+2.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQjBs-MVcgIN8OvGCeS5ijYzDpVItbDcmQFYisjU1OV4xAER_195Vzyt6Y0r_mComoVGC9FVXhjIlYtdMBWiDfjkH2EbxuPd2TXEDNCbJQLegELA-H1DZZv4s2pWguoqExBVx-Rn7K3K9W/w400-h400/Llamber+2.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">La palabra d'esta sumana ye 'llamber'. Trátase d'un vocablu qu'amuestra bien dous rasgos del asturllionés, cumo son la palatalización de la l- inicial, presente n'outras palabras cumo 'llobu' o 'llagona', y el mantenimientu del grupu latinu -mb-, que tamién podemos ver en 'llomba' o 'pallomba/palomba'. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">'Llamber' aínda se siente n'Aliste, La Carbayeda y Senabria, onque n'outras zonas de la provincia la pronunciación houguañu ye 'lamber'. Esta última forma, muito más estendida, está recoyida en llugares del este de la xeografía zamorana cumo Benavente, Tierra del Pan o Toro, onque'l sou usu tamién se conoz muito más al sur, en Salamanca y Extremadura. Tamién 'lamber' ye la forma tradicional de las zonas falantes de gallegu na provincia, cumo Lubián. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Tanto 'llamber' cumo 'lamber' amuestran la conservación del grupu -mb-, un rasgu xeneral tanto de las falas llionesas cumo de las gallegas, qu'el castellanu actual nun tien. Ello diznos que la sua pervivencia en zonas onde houguañu yá nun se fala asturllionés, cumo l'este de la provincia, xustifícaríase por la presencia d'esta llengua en dóminas anteriores, dalgo que tamién se puede comprobar a traviés del estudiu de la toponimia.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Refrán alistanu: 'Llamber no es fartar'</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Esti refrán, recoyíu en Gallegos del Campo por José Félix Pérez Lorenzo, da cuenta de la vitalidá de la palabra, xunta outra tamién asturllionesa, fartar, que nesti casu conserva la f- inicial latina. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU5F8nSD8Uq7cX8KAO6JLrJOPt1HLmPa9MhN1KnYkD71Q2C1NFvFM5u71jVzrgV6m7LiFzIufwB4VKPGCBe7k16ahlxqrbbF2gSKCLfxAbWL776miDkO3wT9fhwlKLXeGGbo15O5hSZiD2/s2048/Llamber.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU5F8nSD8Uq7cX8KAO6JLrJOPt1HLmPa9MhN1KnYkD71Q2C1NFvFM5u71jVzrgV6m7LiFzIufwB4VKPGCBe7k16ahlxqrbbF2gSKCLfxAbWL776miDkO3wT9fhwlKLXeGGbo15O5hSZiD2/w400-h400/Llamber.png" width="400" /></a></div>Esisten muitos adxetivos relacionaos con llamber na nuesa provincia. En Senabria chámase 'llambrión' a aquel al que-le gusta muito'l dulce, o la comida en xeneral. Esta palabra, más al norte drento del nuesu dominiu lingüísticu, en Llión y Asturias, aparez cumo 'llambión', 'tsambión' y outras formas asemeyadas.<p></p><p>Outras formas derivadas de 'llamber', o nesti casu probablemente de 'lamber', son 'lambrión', 'lambruciu', 'lambrucia' y 'lambrucias' (cumo adxetivu), presentes nas comarcas del centru y del este de la provincia, asina cumo 'lambón' (Lubián). El sou significáu ye'l mesmu qu'el del senabrés 'llambrión'. Por outru llau, 'lambrucio' ye una palabra qu'aparez nel diccionariu de la RAE que, cumo ye sabío, suel recoyer dalgunas palabras que pertenecen a variedades rexonales del castellanu. Tamién 'lamber' foi recoyida en distintas ediciones, cumo podemos ver <a href="https://lla.unileon.es/?id=EC109702" target="_blank">eiquí</a>. Sicasí, en castellanu tenemos la forma alternativa 'laminero', que tien el mesmu significáu qu'el nuesu 'llambrión' y 'lambruciu', y que carez del anantias amentáu grupu -mb-, privativu, cumo dicíamos, de las falas asturllionesas y gallego-portuguesas. </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><br /><p></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-37704249605354560372021-01-25T00:00:00.014-08:002021-01-25T01:05:00.837-08:00Palabra de la sumana: raposa<p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcYjwWL-Hp1PBlj2BLw7UWG9TdqoaMyp_SY-NG-t6JGVwjVPrpcOap0xyRN261vV4uAGhEdBC-93fHvhNm4xcH3m0V3OZ8chIzY35v-0GmRA9C0NKeVq-U1A4thjQNkEC6zSjECK-RB6cb/s2048/Raposa.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcYjwWL-Hp1PBlj2BLw7UWG9TdqoaMyp_SY-NG-t6JGVwjVPrpcOap0xyRN261vV4uAGhEdBC-93fHvhNm4xcH3m0V3OZ8chIzY35v-0GmRA9C0NKeVq-U1A4thjQNkEC6zSjECK-RB6cb/w400-h400/Raposa.png" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Esta sumana tenemos la palabra raposa, una voz patrimonial qu'aparez en muitos diccionarios de localismos zamoranos y que s'escuita frecuentemente na nuesa provincia. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><span>Pero esta palabra nun se di solo nestas tierras, pos o</span><span>nque la forma más habitual en castellanu ye 'zorro', raposa vien recoyida tamién nel diccionariu de la RAE. Amás, en castellanu esisten outros nomes pa la raposa, cumo 'vulpeja' o 'rabosa'.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">En cualesquier casu, 'raposa' y 'raposu' son igualmente formas patrimoniales del asturllionés, asina cumo del gallegu y del portugués. La variante 'rabosa' ye tamién una forma del aragonés y del catalán, conque podemos dicir que se trata d'una voz muito estendida y que pertenez al tiempu a distintas llenguas peninsulares. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">Sobre'l xéneru femeninu de raposa, los estudiosos cuidan que podría ser una influencia del vocablu latinu 'vulpes', que tamién yera femeninu y que díu llugar a formas anantias amentadas cumo 'vulpeja'. En cuanto a la sua etimoloxía, Xosé Lluis García Arias di que tanto 'raposa' cumo 'rapiega' (forma asturiana pa chamar a esti animal) están relacionadas col latín RAPERE, onque na sua evolución habría que tener en cuenta la influencia de dalguna outra palabra cumo pudo ser la xermánica RAPPON. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;">La raposa ye un animal mui presente na cultura popular, asina que, p'acabar, dexamos eiquí un breve cuentu en senabrés feitu por Severino Alonso:</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"></span></p><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><b>A raposa y el llobu </b></span></h3><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><b>Severino Alonso</b></span></div><p></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Dicían (y dicen) os viellos dos nuosos puobros cona sua impagable sabiduría populare qu’a raposa siempre foi más lista que’l llobu. Bien lo sabían. Pa exemplificarlo, naqueillas nuoites de seranos y filandares relatábanse cuontos y lliendas cumo’l que ponemos embaxo.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Quizás esta versión en senabrés puoda valere cumo exemplu d’esas historias que nos contonen una riestra de veces os nuosos buolos y padres. A eillos dedicamos esti traballu. Veleiquí:</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnUf617TMSLKMSgyqAUh49KJfFd6BXSH7By_BQDcS3ImO89323o4D9QTOBBvuso8VKDbjBE4bBrTQ278LDMaCm7hbk8zAUFP0fz9ev-Q9gnppqD4v2TLrycvmU0cD_olmAsBVV6WAo7xDO/s1920/raposa2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1920" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnUf617TMSLKMSgyqAUh49KJfFd6BXSH7By_BQDcS3ImO89323o4D9QTOBBvuso8VKDbjBE4bBrTQ278LDMaCm7hbk8zAUFP0fz9ev-Q9gnppqD4v2TLrycvmU0cD_olmAsBVV6WAo7xDO/w400-h266/raposa2.jpg" width="400" /></a></span></div><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span><p></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Yera una vez una raposa chamada Isabel que folgaba escondida nun escobal xunta un caminu. Soñarenta de tanta llarateina y tranquilidá, testillaba tumbadaca nel suolu. Sin embargu, al poucu ratu ouyíu orniar a un burru. Amodín llevantóuse, miróu alredore y efectivamente víu un burru y tamién un home que diban pa contra’l puobru por esi mesmu caminu. Cumo yera mui cuza, esperóu amouchada entre escobas y uces pa vere qué se trayían entre manos. Cuando pasonen al llau observóu que l’animal tenía unas alforxas chenas de sardinas atadas al llombu.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">“Craro, ye’l pescadeiru —pensóu eilla—. Todos os llunes cumo güei a estas horas vai pá feira del puobru a vendere pescáu. Diréi detrás pa vere si puedo roubare dalgo”.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Entuonces, a famienta raposa foi tras d’eillos. Un momenticu despuéis entrambos fecionen una pousa na selombra d’un castañeiru. Nun descuidu, Isabel arrapazóu una riestra de sardinas.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Marchóu a feliz raposa d’eillí, escondíuse y encetóu as sardinas. Pero mientras marmiaba plácidamente aparecíu un llobu bardinu chamáu Diego que-le dixo:</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEEhllrNFRyaielwUZWNO27abpdnt3WYZezfKwmTYok92GY8kXg0YuJzkmthRZwjSaGv7hzC7cxilYZHa0YTzf_gDkShVVgG3JKyyRAEWA0exR1USiHwTvoGlh5aZPtpoTI8RdHeEEB6uq/s1920/llobu.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1920" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEEhllrNFRyaielwUZWNO27abpdnt3WYZezfKwmTYok92GY8kXg0YuJzkmthRZwjSaGv7hzC7cxilYZHa0YTzf_gDkShVVgG3JKyyRAEWA0exR1USiHwTvoGlh5aZPtpoTI8RdHeEEB6uq/w400-h266/llobu.jpg" width="400" /></a></span></div><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><br /></span><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">—Isabel, veyo que te fartesti con una comida que güel mui bien. ¿Ónde la alcontresti? Dende entiyere nun pruobo bocáu, nin una faragulla, y estoi pasáu de tanta fame que trayo.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">—¡Huoi! ¿As sardinas...? Estaban na Llagonica del Chanu —mintíu—. On había muitas cuando vini peiquí. Si te parez, voi contigu y así ves el sitiu onde quedonen.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">—Nun conozo esi llugare del que falas, conque diréi contigo —aceptóu Diego.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Entuonces os dous tescolonen d’eillí y el llambrión del llobu imaxinábase comendo tan magníficu manxare.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Pero Isabel, que yera más lista que’l diañe, berruntóu que yera una ocasión pintada pa prepararle una llavacierna al cuitáu de Diego.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">D’esa forma envede empuntiarlu por a breya que diba pá llagona, apetamente foi pol caminu principal, que pasaba pol mediu del puobru.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Así, deque entronen na villa y chegonen a una pequeiña colaga, Isabel evaporóuse igual que’l fumu que sal das vuosas chimeneas. Desiguida aparecionen lladrando mediu lloucos unos perros conos uollos inyectaos en sangre (lindamente enzoullaos por a raposa). Atrapáu naqueilla oullariza, Diego víase con un pía na fuoca, así que, presinándose y encomendándode a Dios y al oudemu, uspióu del sitiu ascape, cuorre que te cuorre...</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Pero os condenaos perros nun yeran mancos y corrían cumo corzas.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Onque finalmente consiguíu escapare, os perros manconen muitu al morredizu Diego, que tenía una montoneira de feridas y manqueinas na cabeza y nas patas. Cuyincando, chegóu al amentada Llagonica del Chanu, pensando qu’a lo menos diba fartarse con todas as sardinas qu’houbiera naquel llugare. Mas a quien víu foi a Isabel encarrapitada na cutrulla d’un carballu, rindo mientras dicía:</span></span></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;">¿<i>Quién será aquel galán</i></span></div><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><div style="text-align: center;"><i><span lang="ES" style="line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">qu’hai naquel carrascal,</span></span></i></div></span><i><div style="text-align: center;"><i><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">conas calzas coloradas</span></span></i></div></i><i><div style="text-align: center;"><i><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">y el sombreiru galán, galán?</span></span></i></div></i><p style="text-align: left;"><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">El llobu, encenegáu cona risalada da maldita raposa que le había engañao, fungóu:<br /></span></span><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;"> <br /></span></span></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><i><span lang="ES" style="line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">Calla, Isabel, que cumo vaya p’allá</span></span></i></span></div><i><div style="text-align: center;"><i><span lang="ES" style="color: #1d2228; line-height: 19.260000228881836px;"><span style="font-family: trebuchet;">couces y patadas heite de dar.</span></span></i></div></i><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span><p></p><div><div><p></p><div class="page" title="Page 7"><div class="layoutArea"><div class="column"><p><span style="font-family: trebuchet;"></span></p></div></div></div><p><br /></p></div></div>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-69190409190554894232021-01-18T03:15:00.005-08:002021-01-19T02:18:21.897-08:00Palabra de la sumana: ferruxe/ferruje<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRclxlCKmzk6adLnND9W7_PpPYIH9E0TcqfdhcKWJRCiY6Gc1acKyLvrExnxmvqAmYAlch3OB13AVkYWlpAjTWPbZFTHMvJkmwEzGhYdFHoNTLaB_Eu6UAN2cUjk0VACR4sjTeF-Oq10xH/s2048/Ferruje.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRclxlCKmzk6adLnND9W7_PpPYIH9E0TcqfdhcKWJRCiY6Gc1acKyLvrExnxmvqAmYAlch3OB13AVkYWlpAjTWPbZFTHMvJkmwEzGhYdFHoNTLaB_Eu6UAN2cUjk0VACR4sjTeF-Oq10xH/w400-h400/Ferruje.png" width="400" /></a></div><p></p><p>Esta sumana'l turnu ye pa 'ferruje', una palabra que se puede sentir en muitos llugares de la provincia, y que mantién una gran vitalidá na fala viva. Na mayor parte de Zamora la pronunciación ye 'ferruje', onque en Senabria aínda se di 'ferruxe', con 'x', un rasgu en craru retrocesu hougañu. D'outra manu, la conservación de la f inicial diznos que se trata d'una palabra del dominiu asturllionés.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;">El sou significáu ye bien conocíu en Zamora, y tien equivalentes en castellanu cumo 'herrumbre' o 'óxido'. Muitos son los que la usan ensin saber que se trata d'un vocablu tradicional que nun siempre sería entendíu fuera de las nuesas lliendes xeográficas. </p><p style="text-align: left;">Hai muitas variantes d'esta palabra amás de las amentadas, cumo 'ferrojo', 'ferruño', 'jerruje' o 'firruyo'. La mayoría d'ellas atópanse drento del nuesu dominiu lingüísticu (Llión y Asturias principalmente), asina cumo en Galicia y Portugal, pero tamién hai variantes en llugares de más llonxe cumo Canarias ('ferruja'). El diccionariu online 'Léxico del leonés actual', de Janick Le Men, recueye dalgunas d'estas variantes nesta <a href="https://lla.unileon.es/?id=EC108039" target="_blank">entrada</a>. Nos vocabularios zamoranos alcontramos tamién adxetivos relacionaos cumo 'enferrujáu', 'ferruñoso', 'ferrujiento' o 'ferruginoso' y verbos cumo 'enferrujar'.</p></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1f22k2YxMNiHIczfhOChyDBy_zXavMoCKzlJFgY4feNTEsfTbq_W9KqgDAe5I4HrUmk1uI129LwsUH3IMg0JiXUgy4nz6GjyjFrSDK5qnQMUaA7go1kgSOlLeYlmXOKH8XkDGOkp7_3QC/s624/Toma%25CC%2581s+Salvador.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="624" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1f22k2YxMNiHIczfhOChyDBy_zXavMoCKzlJFgY4feNTEsfTbq_W9KqgDAe5I4HrUmk1uI129LwsUH3IMg0JiXUgy4nz6GjyjFrSDK5qnQMUaA7go1kgSOlLeYlmXOKH8XkDGOkp7_3QC/w400-h248/Toma%25CC%2581s+Salvador.jpg" width="400" /></a></div><br />El poeta <a href="https://www.rtve.es/noticias/20201027/tiempo-robado-reivindica-poesia-para-ser-mirada-tomas-salvador-gonzalez/2049228.shtml" target="_blank">Tomás Salvador González</a>, que se crióu en Fontanillas de Castro, conocié bien la palabra y usóula con muitu xeitu nestos formosos versos: <p></p><div style="text-align: left;">la romana<br />colgada de la viga<br />roza deslabazada su propio ferruge<br />y abandono.</div><p style="text-align: left;">Trátase del sou primer poemariu, 'Silenciosa araña', de 1972, nel que podemos atopar outras palabras zamoranas tradicionales. Nesti casu, l'outor escueye la grafía 'g', ye dicir, 'ferruge', achegándose d'esta maneira a la escritura portuguesa de la palabra: 'ferrugem'. </p><p>Dende estas llinias aguardamos qu'el ferruxe del que falaba Tomás Salvador, que tristemente morríu hai dous años apenas, nun caiga nel mesmu abandonu que la romana que cuelga de la viga nos sous guapos versos, y qu'esta formosa palabra siga viva nas bocas de zamoranos y zamoranas. </p><p><br /></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-76968063324337101682021-01-11T01:43:00.006-08:002021-01-18T02:15:31.674-08:00Palabra de la sumana: cenceñada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlzxcIJNNZD9B__fsdkOVkdGo-1kHk9Mgtf3z4Kh6N7XB9M_YZO0T78Mprfmb2b7UKN0uVms9HvUaTdO1KYkpWkLWXA_f54yvSMpq4vfwkZPWmgfZiLBPW6X-bKfyKsSqE7uE3kJbxa6gL/s2048/Cencen%25CC%2583ada+1.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlzxcIJNNZD9B__fsdkOVkdGo-1kHk9Mgtf3z4Kh6N7XB9M_YZO0T78Mprfmb2b7UKN0uVms9HvUaTdO1KYkpWkLWXA_f54yvSMpq4vfwkZPWmgfZiLBPW6X-bKfyKsSqE7uE3kJbxa6gL/w400-h400/Cencen%25CC%2583ada+1.png" width="400" /></a></div><p>Dende Furmientu presentamos estos días la 'Palabra de la sumana'. Trátase d'una campaña nas redes sociales cona que queremos promocionar una palabra zamorana cada sumana, col oxetivu de promover el sou usu y divulgar el nuesu ricu y variáu padremoñu lingüísticu.</p><div>Las palabras escoyidas pertenecen al ámbitu asturllionés, y aínda se pueden sentir en gran parte de la provincia. Onque'l castellanu estándar ye la llengua que s'impón dende ámbitos tan influyentes cumo'l sistema educativu o los medios de comunicación, dende Furmientu cuidamos que renunciar a las nuesas particularidades lingüísticas supón una perda mui importante del nuesu padremoñu asina cumo una grave amputación cultural.</div><div><br /></div><div>Esta campaña quier ser tamién una chamada a la acción, nun momentu nel que la conciencia lingüística está escomenzando a medrar entre la ciudadanía. Cada día son más los zamoranos y zamoranas que reconocen el valor de las falas tradicionales y fomentan la sua recuperación, a traviés de la expresión falada y del cultivu lliterariu. </div><div><br /></div><div>La primer palabra escoyida, nestos días de fríu y ñieve, ye 'cenceñada'. Animamos a tódolas zamoranas y zamoranos a siguir dicendo estas formosas palabras y a compartir esti pequeiñu tesouru de la nuesa cultura. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-18268572533882808402020-12-27T01:35:00.006-08:002020-12-27T01:42:13.015-08:00El Llumbreiru 63<p>Yá salíu'l nuevu númaru de la nuesa revista trimestral El Llumbreiru. Estos son los sous contenidos: </p><p>Editorial</p><p>Xeira</p><p>La fueya rota</p><p>Filosofía en cholas</p><p>Lliterautra n'asturllionés: Fábulas d'Esopo</p><p>Música en senabrés: El que conoz a tierra</p><p>Actualidá cultural</p><p>Aguardamos que vos guste.</p><p><br /></p><p>Picái <a href="http://www.furmientu.org/01Documentos/ElLlumbreiru63.pdf" target="_blank">eiquí</a> pa descargar. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBz-MzgtVaZTsj7aQlOTy3Fz_UJ9B4nGuH8p0wSGrpVPO3I2dfOvKdQgDO0VfSySXIKtKb-RBCYzQc1JqNS-oTfeYkv6UZ0IvcwC7aoFQ7pZVNQdo_-FZOv6G9B6Va8e7IRc5xP3RNfPcD/s620/El+llumbreiru+63+-+portada.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="620" data-original-width="440" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBz-MzgtVaZTsj7aQlOTy3Fz_UJ9B4nGuH8p0wSGrpVPO3I2dfOvKdQgDO0VfSySXIKtKb-RBCYzQc1JqNS-oTfeYkv6UZ0IvcwC7aoFQ7pZVNQdo_-FZOv6G9B6Va8e7IRc5xP3RNfPcD/w284-h400/El+llumbreiru+63+-+portada.png" width="284" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-76136474072186622642020-11-16T08:26:00.003-08:002020-11-16T08:34:47.445-08:00Furmientu en Diario Palentino<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7sm7p6KUVg8RwABLIwpdjynDUPYTEhJvBHJV_70ifgQV2FFoDTJ5-Wlw5fox3IfXvgXzwu-3NVfsLK4nUu77zNkpOzglZhLoVouETubItvq6EeGNA8jLTTYs_8dgUrzvYkVdbEJEX_PvE/s350/2B5E5EDC-E188-8693-A275C0A41D83BE0C.PNG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="312" data-original-width="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7sm7p6KUVg8RwABLIwpdjynDUPYTEhJvBHJV_70ifgQV2FFoDTJ5-Wlw5fox3IfXvgXzwu-3NVfsLK4nUu77zNkpOzglZhLoVouETubItvq6EeGNA8jLTTYs_8dgUrzvYkVdbEJEX_PvE/s320/2B5E5EDC-E188-8693-A275C0A41D83BE0C.PNG" width="320" /></a></div><br /><p>El pasado viernes Froilán de Lózar hablaba de nuestra asociación, dedicándonos su columna semanal en "Diario Palentino". En ella, el escritor reconocía el trabajo de Furmientu a lo largo de estos dieciséis años de andadura, haciéndose eco de algunas de nuestras publicaciones sobre refranes alistanos en La Opinión de Zamora y hablando de nuestra revista El Llumbreiru, que lleva publicándose ininterrumpidamente desde hace quince años. Desde aquí queremos agradecer al periodista y escritor su interés por nuestro trabajo y por el patrimonio lingüístico zamorano.</p><p>Ver columna sobre Furmientu en "<a href="https://www.diariopalentino.es/noticia/Z5E5BEA5B-948A-671A-47B45A7E51A2E80D/202011/furmientu" target="_blank">El diario palentino</a>"</p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-56792479173222244632020-11-05T04:16:00.000-08:002020-11-05T04:16:05.687-08:00El Teixu en "El llionés, una llengua viva"<p>Hai dous días La 8 León emitía, cumo tódolos martes, un nuevu capítulu del programa "El llionés, una llengua viva". Esta vé'l turnu foi pal filólogu de la Universidá d'Uviéu y miembru d'<a href="https://elteixu.org" target="_blank">El Teixu, Rede pal Estudiu y Defensa de la Llingua Asturllionesa</a>, Fernando Álvarez-Balbuena. El lingüista falóu de la variedá interna de las falas asturllionesas na provincia de Llión, faciendo un recorríu dende la montaña oriental (Sayambre) hasta'l suroccidente (Cabreira y Valdería), esplicando d'una maneira cenciella los sous rasgos fonéticos prencipales.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/66ObPSv8X8E" width="320" youtube-src-id="66ObPSv8X8E"></iframe></div><br /><p><br /></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-17857572286439710732020-10-30T03:27:00.002-07:002020-10-30T03:33:34.951-07:00Nueva entrega de "Llionés, una llengua viva"<p>Esta somana pudimos ver outra entrega del programa de televisión "Llionés, una llengua viva", emitíu por La 8 León. Nesta oucasión José Ramón Morala, profesor de la Universidad de León, fai un repasu a la hestoria del romance llionés, amostrando dalgunos exempros de documentos medievales de Llión, Zamora, Benavente o Ciudad Rodrigo. El filólogu tamién esplica la obra de Juan del Encina, na qu'aparez una modalidá lingüística llionesa (el "sayagués") pa caracterizar a los campusinos de Salamanca.</p><p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=rLk5QPE2FpY&feature=youtu.be" target="_blank">Veleiquí</a>: </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/rLk5QPE2FpY" width="320" youtube-src-id="rLk5QPE2FpY"></iframe></div><br /><p><br /></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-42864943871254671282020-10-27T05:19:00.002-07:002020-10-27T05:19:43.507-07:00Más nombres de calles en leonés: Aliste, Tábara y Alba<p>El pasado domingo La Opinión de Zamora ofrecía más ejemplos de calles en leonés de las comarcas de Aliste, Tábara y Alba, analizados por José Alfredo Hernández.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiorOVn5EThkHIiVryNSO48rcU27mjndPkf4lJftta4MqOtCWnSVxUglOpVOenf04qxa50FQn3vDS8FnvufilnmWY4rF_Q83yd69Mo17Nwr_HX7iTlKB2yz9eyWIjNZby-hoEtW5SQyXz5e/s660/Calles+Zamora.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="660" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiorOVn5EThkHIiVryNSO48rcU27mjndPkf4lJftta4MqOtCWnSVxUglOpVOenf04qxa50FQn3vDS8FnvufilnmWY4rF_Q83yd69Mo17Nwr_HX7iTlKB2yz9eyWIjNZby-hoEtW5SQyXz5e/w400-h225/Calles+Zamora.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p><p>Enlace <a href="https://www.laopiniondezamora.es/zamora-ciudad/2020/10/25/furmientu-recopila-calles-leones-aliste-20498745.html" target="_blank">aquí</a>.</p><p><br /></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-38305974610197495802020-10-24T23:25:00.006-07:002020-10-25T00:13:07.014-07:00En Zamora los coches "tiestan" o se "estontonan"<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjROevvD6uj6AIahNajY-xXVIrfnlM_NQ74_h3rDxhesETe0t2uTv8lHZ0ZZczRaFaBM8VYO-ksudXw2YbHNdP4-R-ZrVf_VXLnF8aaa1sQvASLhK7fx6rs5YfvoIAC7hXJXIqSBXHR99fT/s1015/Se+tiesta.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="230" data-original-width="1015" height="91" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjROevvD6uj6AIahNajY-xXVIrfnlM_NQ74_h3rDxhesETe0t2uTv8lHZ0ZZczRaFaBM8VYO-ksudXw2YbHNdP4-R-ZrVf_VXLnF8aaa1sQvASLhK7fx6rs5YfvoIAC7hXJXIqSBXHR99fT/w400-h91/Se+tiesta.png" width="400" /></a></div>Ayer leíamos este titular en "La opinión de Zamora": 'Un menor de 15 años <b>se tiesta</b> contra un talud de tierra en Muelas del Pan'. La periodista, Ana Arias, utilizaba con total normalidad un vocablo tradicional bastante común en la Tierra del Pan, Aliste, Tierra del Vino y otras comarcas y que, por supuesto, se escucha en la propia capital. <p></p><p>La cosa no acababa ahí, porque también en el cuerpo de la noticia encontrábamos el verbo <b>estontonar</b>, también muy extendido en Aliste, Sayago, Benavente y muchos otros lugares. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgPIkfCNORnCMdhlKOvkDfFyJ6o506wg-zM4tqrK944diMc2QvvEQfVF39r2cFFvWM-NObYrBYVNL1RZU-hITjS3eYiMnMXHcy7geXGWifT3Jw8ICqr9ZUfI2VThBSxi3uG5OcHdj6Nzvo/s595/Se+estontono%25CC%2581.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="595" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgPIkfCNORnCMdhlKOvkDfFyJ6o506wg-zM4tqrK944diMc2QvvEQfVF39r2cFFvWM-NObYrBYVNL1RZU-hITjS3eYiMnMXHcy7geXGWifT3Jw8ICqr9ZUfI2VThBSxi3uG5OcHdj6Nzvo/w400-h191/Se+estontono%25CC%2581.png" width="400" /></a></div><p>Probablemente sobra explicar el significado de estas palabras tan conocidas. Lo que sí queremos destacar es la naturalidad con la que Ana Arias emplea este vocabulario, normalizando en la prensa una pequeña parte de nuestras singularidades lingüísticas. ¡Buena jera!</p><p>Enlace a la noticia <a href="https://www.laopiniondezamora.es/comarcas/2020/10/23/menor-15-anos-carne-tiesta-20341798.html" target="_blank">aquí</a>. </p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-60139564335306014182020-10-23T02:12:00.000-07:002020-10-23T02:12:11.028-07:00Música en senabrés: "El que conoz a tierra"<p>Dexámovos eiquí una canción en senabrés chamada "El que conoz a tierra", feita por Carla Armas y Rubén García. Esperamos que vos guste: </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/KAyADAuBGU8" width="320" youtube-src-id="KAyADAuBGU8"></iframe></div><p><span style="font-family: inherit;">Y eiquí tenedes la lletra de la canción: </span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">El que conoz a tierra (Rubén García)</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Cuando’l cielu se vista d’esturninos<br /></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">y das llouxas asciendan os fumeiros,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">cuando a ñeve visite el alta llomba</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">y amenacen os días del iviernu,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">cuando’l monte s’escuenda tres a ñubre</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">y da vista s’oculte l’aveséu,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">cuando as ñebras abracen a vallina</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">y as solombras os días fagan prietos,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">nun me busques nos cielos elevaos</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">nin tampouco da sierra no cumbreiru,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">nun seréi peiña altiva na montaña</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">nin testeiru crisáu que mira al cielu.</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Cuando’l fríu recuerra l’anchu valle</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">y castigue’l couriscu a os peñeos</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Cuando l’aire cenceñe el esperanza</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">conxelada pol últimu relentu,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">nun me busques nos cielos elevaos</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">nin tampouco da sierra no cumbreiru,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">nun seréi peiña altiva na montaña</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">nin testeiru crisáu que mira al cielu.</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Estaréi, das malladas, na más viella,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">durmiréi xunta’l pía d’un carballu,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">el que tien el tueru paciente y sabiu,</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">porque esi ye</span></p><p style="font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">el que conoz a tierra.</span></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-47390782207525426512020-10-21T04:46:00.004-07:002020-10-21T04:46:56.204-07:00El llionés, una llengua viva (primer emisión)<p>Esta somana, concretamente'l día 19 d'outubre, estrenóuse'l programa de televisión "El llionés, una llengua viva", emitíu pola canal "La 8 León". Nesta primer entrega, Xairu López, de l'Asociación Faceira, fai un repasu de conceptos xenerales sobre'l llionés en Llión y Zamora, falando, entre outras cousas, de la sua distribución xeográfica, la sua vitalidá, ou los sous rasgos prencipales. </p><p>Eiquí tenedes el primer capítulu. Disfrutái: </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/oKukf5oFwlc" width="320" youtube-src-id="oKukf5oFwlc"></iframe></div><p><br /></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-1247005329599775322020-10-11T02:06:00.003-07:002020-10-21T04:50:49.337-07:00Nomes de calles en llionés na provincia de Zamora<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq-WUUr9YNN4OD1Fez7qmHUeuBB90UJe_jHY4vB3Uu6KsNImknbJDvPK3hgBJThXzNsllJzgFyaP9dV8Pvvw9UhG1U4jlVGYkhrRPSmL7TBJdsLhjV6m4cggRYXHcCqborwqLcKbeebQO4/s660/Calles+Zamora.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="660" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq-WUUr9YNN4OD1Fez7qmHUeuBB90UJe_jHY4vB3Uu6KsNImknbJDvPK3hgBJThXzNsllJzgFyaP9dV8Pvvw9UhG1U4jlVGYkhrRPSmL7TBJdsLhjV6m4cggRYXHcCqborwqLcKbeebQO4/w400-h225/Calles+Zamora.jpg" width="400" /></a></div><br /> <p></p><p><a href="https://www.laopiniondezamora.es/comarcas/2020/10/11/furmientu-recopila-nombres-calles-leones-18302632.html" target="_blank">Veleiquí</a> un nuevu artículu de la nuesa asociación en La Opinión de Zamora. Güei analizamos un pequeñu tagayu de topónimos urbanos de las comarcas d'Aliste, Alba y Tábara. </p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-17599437906752816832020-09-28T03:05:00.003-07:002020-09-28T03:05:54.626-07:00Refranes sayagueses<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSzovCNS-OTmiwJZhCx5G6Yc_KybS72pNZ2qMsyMfmA6-uvFcHikwfEQZ-C28GfYnwk5YylIruxg1zDo7JWPtJUJZC55KngmuRdoz08ThkPwcRf1xLhRA_vrqLKNcrlYW0GWU3dVzv-Kbr/s660/Mocho.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="660" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSzovCNS-OTmiwJZhCx5G6Yc_KybS72pNZ2qMsyMfmA6-uvFcHikwfEQZ-C28GfYnwk5YylIruxg1zDo7JWPtJUJZC55KngmuRdoz08ThkPwcRf1xLhRA_vrqLKNcrlYW0GWU3dVzv-Kbr/w515-h290/Mocho.jpg" width="515" /></a></div><p>La Opinión de Zamora nos ofrecía ayer una nueva entrega de refranes zamoranos, recopilados por nuestra asociación. Esta vez era el turno de la comarca de Sayago, en cuyos refranes se conservan algunos elementos de la que fuera el habla tradicional de la comarca durante siglos. Pincha <a href="https://www.laopiniondezamora.es/zamora-ciudad/2020/09/27/furmientu-recopila-refranes-sayagueses-curiosos-14162340.html" target="_blank">aquí</a> para ver el artículo. </p><p></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-52258356209042391182020-09-20T07:55:00.006-07:002020-09-20T08:00:43.120-07:00Refranes y adivinanzas en senabrés en La Opinión de Zamora<p style="text-align: center;"> <span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: Manuale, serif; font-size: 18px;">‘‘Estaba Pinguín que pingaba. Vieno Funguín que fungaba y Funguín que fungaba comióu a Pinguín que pingaba’’ </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRjPB6HfHaHmplYS2ChlMwb9yaXWMnc75136NJdm-viISEzltBmZIH33qtxo8B5c7rJVxiXNhfaDYcfc4aiHoPzw6A0Inb03uZBFnB_0iLCQifwcCyQf8hzbaq71A_cvzY4X2paWSSxxtI/s1200/a5ab3b09-1b56-40bb-b045-52e3b5317b27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRjPB6HfHaHmplYS2ChlMwb9yaXWMnc75136NJdm-viISEzltBmZIH33qtxo8B5c7rJVxiXNhfaDYcfc4aiHoPzw6A0Inb03uZBFnB_0iLCQifwcCyQf8hzbaq71A_cvzY4X2paWSSxxtI/s320/a5ab3b09-1b56-40bb-b045-52e3b5317b27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Cumo vien siendo habitual cada diomingu, La Opinión de Zamora ufreznos una nueva entrega de la sección dedicada a las falas tradicionales de Zamora. Nesta ocasión tenemos un pequeñu feixe de refranes y adivinanzas en senabrés. Aguardamos que vos guste. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Pica <a href="https://www.laopiniondezamora.es/comarcas/2020/09/20/furmientu-recopila-refranes-adivinanzas-sanabria-12717691.html" target="_blank">eiquí </a>pa ver la noticia.</div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-22117961828674756742020-09-10T00:08:00.002-07:002020-09-20T08:13:21.637-07:00El Llumbreiru 62<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqzl6BGncKPx8yrL8uNXIess8reYfOLhztPMb2YrHvvTt3_GDWulDSz1_6MBfq-_ETDjbvq3PvntBlZWYyykHP9YYrm_BVqTbIGY5Q9HWJBW2GboV199NHol6PIm57Lz4nMAMox9GGoxwN/s601/Portada.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="601" data-original-width="431" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqzl6BGncKPx8yrL8uNXIess8reYfOLhztPMb2YrHvvTt3_GDWulDSz1_6MBfq-_ETDjbvq3PvntBlZWYyykHP9YYrm_BVqTbIGY5Q9HWJBW2GboV199NHol6PIm57Lz4nMAMox9GGoxwN/s320/Portada.png" /></a></div><br /><p>Yá chegóu'l nuevu númaru d'El Llumbreiru, la nuesa revista trimestral, que vai yá pol númaru 62. Nesta ocasión remozamos el diseñu de la portada, gracias al trabayu de Ricardo Escobar, que fizo tamién el nuevu logo de l'asociación. </p><p>Los contenidos son: </p><p>-Xeira: compendio gramatical de sanabrés</p><p>-Literatura: La casa de los prodigios (II)</p><p>-Actualidá cultural</p><p>Aguardamos que vos guste: </p><p>Descarga <a href="http://www.furmientu.org/01Documentos/ElLlumbreiru62.pdf" target="_blank">eiquí</a> El Llumbreiru 62</p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-71332218205997701632020-09-01T10:39:00.004-07:002020-09-01T10:43:45.028-07:00Xeira: noticia en La Opinión de Zamora<h4 style="text-align: center;"><span style="font-family: times;"> La asociación constata que los prejuicios dificultan la normalización del habla</span></h4><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXgxRi_8YqGd-z52w7d8x1tjsgIqTRAwZ0o_gMdCEEq_2IgcLk5rud_kL3wOnhouoswE8u2qJE07r7EEQHatidBViHFgdVLD5-9VwD_3-ogSwkijm2dVWdC_pF0dQgd3eTM8O29khC5U9P/s900/Furmientu.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="506" data-original-width="900" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXgxRi_8YqGd-z52w7d8x1tjsgIqTRAwZ0o_gMdCEEq_2IgcLk5rud_kL3wOnhouoswE8u2qJE07r7EEQHatidBViHFgdVLD5-9VwD_3-ogSwkijm2dVWdC_pF0dQgd3eTM8O29khC5U9P/w410-h230/Furmientu.jpg" width="410" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(154, 154, 154); color: #9a9a9a; font-family: times; font-size: 14px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;">Una presentación pasada de Furmientu sobre vocabulario en la provincia de Zamora.</span></div><div><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: times; font-size: 18px;"><br /></span></div><p style="text-align: left;"><span style="font-family: times;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">La</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"> asociación cultural Furmientu</span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;"> </span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">acaba de publicar “Xeira. Compendio gramatical de sanabrés” tras varios años de trabajo. Es una obra que ofrece de un modo didáctico los principales elementos gramaticales del</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"> habla patrimonial de Sanabria</span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">. El autor,</span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;"> </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;">Severino Alonso</span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">, tiene como objetivo básico facilitar el conocimiento y aprendizaje del habla patrimonial de Sanabria a todos aquellos que así lo deseen.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: times; font-size: 18px;"><br /></span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: times; font-size: 18px;">Con esta publicación la asociación pretende impulsar el proceso de protección y promoción del habla sanabresa. En la actualidad se encuentra en una situación paradójica, “por un lado, a lo largo de los últimos lustros han ido apareciendo diversos autores e iniciativas que han recogido el guante del reconocimiento, valorización y uso del sanabrés”.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: times; font-size: 18px;"><br /></span><span style="font-family: times;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">Furmientu señala que “las instituciones públicas, que tienen una grave responsabilidad en </span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;">su conservación y dignificació</span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">n, no han estado ni mucho menos a la altura”. Así las actuaciones en han quedado básicamente en manos de colectivos culturales y personas individuales que siguen apreciando su valor cultural. Por eso “podemos afirmar que en la actualidad el sanabrés se encuentra en un decisivo impasse. Aunque pueda sonar a frase hecha, de nosotros depende que</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"> el habla patrimonial de Sanabria siga siendo una realidad viva </span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">o definitivamente pase a ser un inerte objeto “arqueológico” propio de especialistas”.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: times; font-size: 18px;"><br /></span><span style="font-family: times;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">La</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;"> cultura sanabresa </span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">en todas sus dimensiones “merece ser conservada, adaptada y transmitida a las próximas generaciones. Es una riqueza patrimonial que habla, no sólo de quiénes fueron, sino de quiénes son y serán los sanabreses”. Si este patrimonio humano de la comarca se pierde patrimonio “supondría una grave amputación cultural”.</span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;"> </span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: times; font-size: 18px;"><br /></span><span style="font-family: times;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">Para el título de la obra se ha elegido l</span><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px; font-weight: 700; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;">a palabra sanabresa “xeira” </span><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-size: 18px;">no sólo por presentar algunos rasgos distintivos del habla patrimonial, sino también por aludir a esa labor sencilla, cotidiana y esforzada que siempre es necesaria para llevar adelante los más grandes proyectos.</span></span></p><div style="text-align: left;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: times; font-size: 18px;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="caret-color: rgb(22, 22, 22); color: #161616; font-family: times; font-size: 18px;">Ver noticia en La Opinión <a href="https://www.laopiniondezamora.es/comarcas/2020/09/01/furmiento-presenta-compendio-gramatical-dialecto-8920854.html" target="_blank">aquí</a>.</span></div>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-32960088688443485772020-08-27T23:09:00.000-07:002020-08-27T23:09:27.683-07:00Furmientu publica Xeira. Compendio Gramatical de Sanabrés<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihiDwdATSqfp6XcwN1jycjSPLWJb-fnM-GtcFIRGcgtIDvT-kCkeDUaHG4r1lO9bhbsjJLmuI_Jtf5yijaSpS-WoYtzeP-LwERDZAJtlPRKLMxSHV2YBvcMQHw2-les-eiruNfCKmkUq2Q/s607/Xeira+-+Portada.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="607" data-original-width="483" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihiDwdATSqfp6XcwN1jycjSPLWJb-fnM-GtcFIRGcgtIDvT-kCkeDUaHG4r1lO9bhbsjJLmuI_Jtf5yijaSpS-WoYtzeP-LwERDZAJtlPRKLMxSHV2YBvcMQHw2-les-eiruNfCKmkUq2Q/s0/Xeira+-+Portada.png" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: inherit;"><span lang="ES">Tras varios años de trabajo, la asociación cultural zamorana <b>FURMIENTU</b> acaba de publicar <b>XEIRA<i>. Compendio gramatical de sanabrés,</i></b><i> </i>una obra que ofrece de un modo didáctico los principales elementos gramaticales del habla patrimonial de Sanabria. Con esta publicación pretendemos impulsar el proceso de protección y promoción del habla sanabresa. </span></span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: inherit;">Podemos decir que en la actualidad el sanabrés se encuentra en una situación paradójica. Por un lado, a lo largo de los últimos lustros han ido apareciendo diversos autores e iniciativas que han recogido el guante del reconocimiento, valorización y uso del sanabrés. En</span><span style="font-family: inherit;"> </span><b style="font-family: inherit;">FURMIENTU</b><span style="font-family: inherit;"> no sólo hemos podido ser testigos de ello, sino también partícipes. Por otro, en 2007, con la reforma del estatuto de autonomía de Castilla y León, se estableció el reconocimiento legal del sanabrés y de las demás variedades del leonés, abriendo así un horizonte que en gran medida está todavía por desarrollar y profundizar en numerosos aspectos, como la enseñanza, el uso de la toponimia tradicional, etc.</span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: inherit;">Sin embargo, no podemos ocultar que el sanabrés se halla en una situación muy difícil, siendo múltiples las causas que lo erosionan. No cabe duda que la emigración y la galopante despoblación iniciadas en la segunda mitad del s. XX son claves en su progresivo desvanecimiento. Los hablantes patrimoniales que todavía lo recuerdan o usan son cada vez más escasos y mayores, y la transmisión intergeneracional corre un claro riesgo de interrumpirse. Pero también es cierto que, mientras otras dimensiones del patrimonio cultural sí han encontrado eco en la población sanabresa, dando lugar a iniciativas en favor de su conservación, la faceta lingüística sigue arrastrando una serie de aprioris y prejuicios que dificultan su dignificación y normalización. Por diferentes razones, en Sanabria continúa habiendo un gran desconocimiento, una pobre conciencia lingüística y una imagen muy negativa sobre su propia lengua, actuando como pesadas losas que obstaculizan enormemente cualquier proceso de recuperación. Además, las instituciones públicas, que tienen una grave responsabilidad en su conservación y dignificación, no han estado ni mucho menos a la altura. De este modo, las actuaciones en este sentido han quedado en manos de asociaciones y personas individuales que siguen apreciando su valor cultural.</span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;">Por eso, podemos afirmar que en la actualidad el sanabrés se encuentra en un decisivo impasse. Aunque pueda sonar a frase hecha, de nosotros depende que el habla patrimonial de Sanabria siga siendo una realidad viva o definitivamente pase a ser un inerte objeto “arqueológico” propio de especialistas. Creemos que la cultura sanabresa en todas sus dimensiones merece ser conservada, adaptada y transmitida a las próximas generaciones. Es una riqueza patrimonial que habla, no sólo de quiénes fueron, sino de quiénes son y serán los sanabreses. Sigue siendo una parte del patrimonio humano de la comarca que si llegara a perderse, supondría una grave amputación cultural. Las circunstancias parecen no ser propicias, pero desde</span><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"> </span><b style="background-color: transparent; font-family: inherit;">FURMIENTU</b><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"> </span><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;">creemos que con el trabajo y la implicación de muchos más puede ser posible rescatar el sanabrés de una próxima desaparición. No en vano hemos escogido como título de la obra la palabra sanabresa </span><i style="background-color: transparent; font-family: inherit;">xeira</i><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"> no sólo por presentar algunos rasgos distintivos del habla patrimonial, sino también por aludir a esa labor sencilla, cotidiana y esforzada que siempre es necesaria para llevar adelante los más grandes proyectos.</span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;">De este modo, con </span><b style="background-color: transparent; font-family: inherit;">XEIRA</b><i style="background-color: transparent; font-family: inherit;"> </i><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;">nuestra asociación pretende abrir una hendidura en ese callejón sin aparente salida. Este manual, escrito por el compañero de Furmientu Severino Alonso, tiene como objetivo básico facilitar el conocimiento y aprendizaje del habla patrimonial de Sanabria a todos aquellos que así lo deseen. No pretende ser una obra exhaustiva, sino recopilar en ella los principales elementos gramaticales, basándonos en las hablas de los pueblos que lo han conservado mejor. Para ello no se ha realizado un manual que se pueda considerar difícil o demasiado técnico, más bien hemos optado por abordar su elaboración para que sea didáctico, accesible a todo tipo de lector, incluso a aquellos que no hayan tenido la oportunidad de adentrarse en el sanabrés. Así, junto con el eje central de la obra conformado por los aspectos fonéticos, ortográficos y morfosintácticos, hemos querido completarla añadiendo dos apéndices: el primero recoge una serie de vocabularios básicos y el segundo, una selección de textos literarios y traducciones que ilustran el uso escrito del sanabrés.</span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;">Para concluir esta breve presentación, comentamos dos aspectos significativos de la portada de </span><b style="background-color: transparent; font-family: inherit;">XEIRA</b><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;">. Por un lado, aprovechamos esta publicación para, después de varios años, estrenar un nuevo logo de</span><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"> </span><b style="background-color: transparent; font-family: inherit;">FURMIENTU</b><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;">. Por otro, el texto de la portada se corresponde con un extracto adaptado de la leyenda del Lago de Sanabria, recogida en los años cuarenta por Luis Cortés en San Martín de Castañeda y publicada en </span><i style="background-color: transparent; font-family: inherit;">Leyendas, cuentos y romances de Sanabria</i><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;">. Es un modo simbólico de querer unir lo antiguo y lo nuevo, siendo </span><b style="background-color: transparent; font-family: inherit;">XEIRA</b><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"> un eslabón más en la cadena intergeneracional que da y recibe lo más precioso de nosotros mismos. </span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"><span lang="ES" style="line-height: 14.266666412353516px;"><br /></span></span></p><p style="background-color: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="background-color: transparent; font-family: inherit;"><span lang="ES" style="line-height: 14.266666412353516px;">La obra ya puede adquirirse al <b>precio de 13€ </b>(gastos de envío incluidos),<b> </b>contactando con <b>FURMIENTU</b> (</span><span lang="ES"><a><span style="line-height: 14.266666412353516px;">furmientu@gmail.com</span></a></span></span><span lang="ES" style="background-color: transparent; line-height: 14.266666412353516px;"><span style="font-family: inherit;">) y próximamente en librerías y otros comercios de la provincia de Zamora. </span></span></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-64421975994090675222020-08-18T00:46:00.003-07:002020-08-18T00:50:15.625-07:00Nueva edición de Cebadeiros, de Francisco Niebro<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwrnXfwG3FJcGyIw1RCrBm4lwkUymOyCALFh6MWWzWjCQpZ1V8r9qN-181E7i9QAhgEF2cG31PcKRRWUykrT5Ropg7Us3iu5Ycdx9cNyA2yx9WSqNsl8MICEwVx7hyphenhyphenTX0CR5ncKR_3SGvA/s960/Cebadeiros.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="618" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwrnXfwG3FJcGyIw1RCrBm4lwkUymOyCALFh6MWWzWjCQpZ1V8r9qN-181E7i9QAhgEF2cG31PcKRRWUykrT5Ropg7Us3iu5Ycdx9cNyA2yx9WSqNsl8MICEwVx7hyphenhyphenTX0CR5ncKR_3SGvA/s640/Cebadeiros.jpg" /></a></div><p><br /></p><p>El pasáu mes de santamarina presentóuse una nueva edición del poemariu Cebadeiros, de Francisco Niebro, unu de los seudónimos del conocíu escritor mirandés Amadeu Ferreira. Esti llibru foi'l primer poemariu de l'outor, y víu la lluz allá pol añu 2000. Escritu en llengua mirandesa, los sous poemas fonen traducíos bien aína al portugués, castellanu y hasta'l guaraní. La segunda edición d'esti llibru foi presentada na Cámara Municipal de Miranda do Douro hai unas sumanas, coincidiendo col setenta aniversariu del nacimientu del escritor. </p><p>Amadeu Ferreira, que morríu hai yá 5 años, foi una de las figuras más importantes na recuperación moderna del mirandés. Residente en Lisboa dende los años 80, el sendinés foi outor de varios poemarios, prosa y tamién fizo traducciones d'obras clásicas y de lliteratura portuguesa. </p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-32704852484074313872020-08-08T01:46:00.010-07:002020-08-08T02:07:05.249-07:00Músicas da Raya<p><span style="font-family: inherit;">Músicas da Raya</span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "helvetica neue"; font-size: 11px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-kerning: none;"><br /></span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: inherit; font-kerning: none;">El proyectu <i>Músicas da Raya</i>, formáu pol mirandés Paulo Meirinhos y el zamoranu Luis Antonio Pedraza, viaxará a Bruselas pal prósimu mes d'outubre, con motivu del treinta aniversariu de los Fondos Interreg. La capital europea acoyerá conciertos y actuaciones de grupos que representan el mestizaxe cultural européu, entre los que sonará la música de los nuesos paisanos.</span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: inherit; font-kerning: none;"><br /></span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: inherit; font-kerning: none;"><i>Músicas da Raya</i> naz de la buena xeira entre esta pareya de músicos, que comparten l’oxetivu de fomentar el repertoriu transfronterizu de las comarcas zamoranas y trasmontanas. Siempre fieles a la tradición, estos músicos multi-instrumentistas vienen faciendo un apueste por renovar el repertoriu dende’l respetu y conocimientu de la cultura heredada de los nuesos antepasaos. </span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: inherit; font-kerning: none;">Destacamos tamién que Pedraza sacóu a la lluz hai unos meses el sou últimu discu, <i><a href="https://open.spotify.com/album/0PFAEwlwdmZaM4y9XKZxQG?fbclid=IwAR3nqvaSmELmEWZuUYdq4-N--oZ2jkEHqY2krB_erAsbT8DMYYjkGl7GDDg&_php=1" target="_blank">Fierro</a></i>. Con esti títulu, l’outor fai referencia al noroeste zamoranu, onde ontavía se puede sentir esta pallabra del tueru asturllionés. El zamoranu ofrez composiciones propias que s’asientan sobre los llizaces del folclor y las tradiciones de la nuesa tierra. Pedraza ye tamién miembru del grupu madrileñu “La musgaña” y colabora habitualmente con muitos folcoristas de distintos llugares de la península. </span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-kerning: none;"></span><br /></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: inherit; font-kerning: none;">D'outra manu, Paulo Meirinhos ye un reconocíu folclorista, non solo na Tierra de Miranda, sinon tamién fuera d’ella. Amás d’intérprete, desarrolla un importante llabor cumo luthier, fabricando los sous instrumentos dafeitu. Impulsor del festival <i>L burro i l gueiteiro</i>, declárase defensor del mirandés, que fala nos sous conciertos. Recordamos qu'el mirandés ye una variante asturllionesa falada na Tierra de Miranda, y hermana de las falas zamoranas cumo’l senabrés y l’alistanu.</span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "helvetica neue"; font-size: 11px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-kerning: none;"><br /></span></p><p style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: "helvetica neue"; font-size: 11px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-XRYMwtWeh3JihJFDoVgJHFNB3vP54y2IqWQQE1S3snrfjZyaeMCK4JX96cb-tasv-IytRUDxvnj4Rjta8RL2T59CGe_ECDZ93jWh76Rt98CBwsYVk5Nqnz4-t9tIrQRdjjf5lGPeXROW/s834/Captura+de+pantalla+2020-08-08+a+las+10.37.44.png" style="display: block; padding: 1em 0px;"><img border="0" data-original-height="555" data-original-width="834" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-XRYMwtWeh3JihJFDoVgJHFNB3vP54y2IqWQQE1S3snrfjZyaeMCK4JX96cb-tasv-IytRUDxvnj4Rjta8RL2T59CGe_ECDZ93jWh76Rt98CBwsYVk5Nqnz4-t9tIrQRdjjf5lGPeXROW/w400-h266/Captura+de+pantalla+2020-08-08+a+las+10.37.44.png" width="400" /></a><br /></div><span style="font-kerning: none;"><br /></span><p></p>Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-80660898167254220212020-07-06T05:09:00.000-07:002020-07-06T05:09:40.713-07:00Yá salíu un nuevu númaru d'El Llumbreiru, publicación trimestral de l'Asociación Cultural Zamorana Furmientu. Estos son los sous contenidos:<br />
<br />
Nombres de insectos en las hablas de Zamora (II)<br />
Literatura: La casa de los prodigios (I)<br />
Actualidá cultural<br />
<br />
Pica <a href="http://www.furmientu.org/01Documentos/Elllumbreiru61.pdf" target="_blank">eiquí</a> pa descargar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1fwgHZYJ8r0f5nKBJ7m7TODOfvNwZRjRWVFpwuoKVSl60quHqRMHkr1fcN27D779BKIVpfhSjRadRTEjjSQsKkhvwrfmfWLBThCjyW7BeO2a1fGG0_FKfvow3HL6i_SSDRRgVtlG6VR51/s1600/Portada+Llumbreiru.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="470" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1fwgHZYJ8r0f5nKBJ7m7TODOfvNwZRjRWVFpwuoKVSl60quHqRMHkr1fcN27D779BKIVpfhSjRadRTEjjSQsKkhvwrfmfWLBThCjyW7BeO2a1fGG0_FKfvow3HL6i_SSDRRgVtlG6VR51/s320/Portada+Llumbreiru.png" width="223" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Onque El Llumbreiru ye una publicación gratuita dafeitu, puedes facete soscriptor: recibirásla na tua casa y ayudarás a sostenela por ocho euros anuales. </div>
<br />Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-53809646859108358142020-06-04T03:27:00.001-07:002020-06-04T03:28:17.921-07:00Ñaz "Añada: revista d'estudios llioneses"Hai poucu tiempu que s'acaba de publicar el primer númaru de "Añada: revista d'estudios llioneses", que correspuende al añu 2019. Esta publicación ye una iniciativa de l'Asociación Cultural Faceira y de La Cátedra de Estudios Leoneses de la Universidad de León.<br />
<br />
Picando <a href="http://revpubli.unileon.es/ojs/index.php/anada/issue/view/396/showToc" target="_blank">eiquí</a> puede vese online.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtNejDIlwN_R0wxQJW0mphJM4cmhssy5NDXeRQpnc5qQCKA2SOcvplWllNUesQYq_aKjNFpjizkX4bTLO_osQEyGNof3iGMUP0FrcvSMe7awdqawSfoeJjCCrvcH8zgEd-BnPM4aN_FW5k/s1600/portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="779" data-original-width="584" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtNejDIlwN_R0wxQJW0mphJM4cmhssy5NDXeRQpnc5qQCKA2SOcvplWllNUesQYq_aKjNFpjizkX4bTLO_osQEyGNof3iGMUP0FrcvSMe7awdqawSfoeJjCCrvcH8zgEd-BnPM4aN_FW5k/s320/portada.jpg" width="239" /></a></div>
<br />
<br />
Nesti primer númaru aparecen los siguientes artículos:<br />
<br />
Bartolomé, Nicolás. Bruxas y meigas andan xuntas. Mitoloxía y realidá de la bruxería llionesa.<br />
<br />
González-Quevedo, Roberto. Palacios del Sil: relatu etnográficu.<br />
<br />
Fernández, Christian. A vueltas con la recuperación del leonés.<br />
<br />
Martínez, Minerva. Música contemporánea para un instrumento antiguo: "Cuadernos para el órgano Echevarría de Santa Marina la Real de León" (2000-2013).<br />
<br />
Álvarez-Balbuena, Fernando. Estudiu histórico-etimolóxicu de la toponimia mayor del términu municipal d'Ordás (Llión)<br />
<br />Furmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4087166087613529598.post-35901036018143364422020-05-17T01:18:00.000-07:002020-05-17T01:18:49.336-07:00Certamen "Relatos de Lobos 2020"L'asociación Cryosanabria vien de publicar un certamen de rellatos sobre la temática del llobu, un animal de gran importancia na nuesa cultura y na nuesa naturaleza. Alegrámonos por esta iniciativa y animamos a la sua participación.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif2tILI1qZQUdpK4xVqpQLuXYPmRvaFlxVM6ygmD_bTzD7EERadsPQiS7gNSku9QhKMHSBWDUkUQwJShdJDoDbdfFeV8Y58ERp48XghnWFHYq39jHK4jvuamems5nYJaJCmG13q96bvPim/s1600/cryosanabria.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="336" data-original-width="960" height="112" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif2tILI1qZQUdpK4xVqpQLuXYPmRvaFlxVM6ygmD_bTzD7EERadsPQiS7gNSku9QhKMHSBWDUkUQwJShdJDoDbdfFeV8Y58ERp48XghnWFHYq39jHK4jvuamems5nYJaJCmG13q96bvPim/s320/cryosanabria.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Veleiquí las bases:<br />
<br />
http://cryosanabria.blogspot.com/2020/05/certamen-relatos-de-lobos-2020.htmlFurmientuhttp://www.blogger.com/profile/01331264592234803923noreply@blogger.com0